Els animals són protagonistes de la imatgeria medieval sobretot en relats de caràcter didàctic i moral o comicoburlesc, en els quals s’escenifica el món a l’inrevés. La humanització de les bèsties, dels seus gestos i actituds, permet la construcció d’un discurs amb finalitat alliçonadora. En una de les misericòrdies del cor de la catedral de Barcelona, que Pere Ça Anglada realitzà a finals del segle XIV, se’ns presenta una carola executada per micos que dansen al so de la música tocada per éssers de la mateixa espècie. Aquest animal, obscè i diabòlic als ulls de l’escolàstica, no s’assembla a l’ésser humà per naturalesa, sinó perquè tracta d’imitar-lo. Per tant, se’l considera un ésser que enganya i fa trampes i sol representar-se en proximitat a les arts de la dansa i l’espectacle. El motiu del món a l’inrevés, especialment freqüent en els marges dels manuscrits i també en altres espais «liminars», com ara els sostres pintats, està molt ben exemplificat a les faules esòpiques. L’episodi del llop flautista i el cabrit, per exemple, és representat al sostre del sotacor de la sagristia de la catedral de Tarragona. En aquesta ocasió, la inversió és doble, perquè no només els animals toquen instruments i ballen imitant actituds humanes, sinó que el mateix apòleg es troba modificat, pel fet que és el cabrit qui toca perquè el llop balli. En el mateix sentit cal interpretar el relleu del capitell del claustre de Santa Maria de l’Estany de finals del segle XII, on un bou executa una melodia amb un rabec per fer ballar un home barbut.