ESPAIS LITERARIS

Els textos reunits en aquesta base de dades il·lustren fins a quin punt la dansa forma part de la vida i del pensament en els territoris de cultura catalana a l’edat mitjana i moderna. La majoria de les mostres recollides provenen dels clàssics de les lletres catalanes. Les referències puntuals a la dansa d’autors com Ramon Llull, Bernat Metge, Anselm Turmeda, Vicent Ferrer, Antoni Canals, Francesc de la Via, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joan Roís de Corella o Cristòfol Despuig contrasta amb la proliferació del motiu en obres de Francesc Eiximenis, Jaume Roig, Joanot Martorell o Isabel de Villena.

La base de dades inclou textos de tipologies diverses. A banda d’obres devocionals (Vita Christi, Llibre de contemplació, Scala de contemplació, Història de la Gloriosa Santa Magdalena) i tractats (Llibre de les dones, Terç del Cristià) hi destaquen els que pertanyen a la creació literària pròpiament dita, incloent-hi, entre d’altres, exemples de novel·la (Llibre d’Evast e Blaquerna, Lo somni, L’espill, Tirant lo Blanc, Disputa de l’Ase, Curial e Güelfa), de poesia (Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Cobles de la divisió del regne de Mallorques) i de teatre (Consueta del Fill Pròdig, Ball de la Mort). També hi són presents exemples de diàlegs (El Cortesano, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa), homilies (Vicent Ferrer) i cròniques (Ramon Muntaner). Pel que fa als tipus de dansa esmentats en els textos, n’hi ha que són individuals, en parella o en grup. Els balladors poden ser homes i dones, pertanyents a diferents estaments o animals, àngels i personificacions. Molt puntualment les fonts recollides també fan referència a l’acompanyament instrumental o vocal de les danses.

A l’hora d’analitzar de quina manera el fenomen coreutic és reflectit en el pensament medieval, el primer que destaca és que la valoració del ball varia segons la tipologia i el context de cada cas concret. Podem observar que a l’edat mitjana el ball es contempla de forma diferenciada, i que el valor positiu o negatiu que s’hi atorga, depèn d’una sèrie de factors, la suma dels quals determina si es considera una activitat honesta i beneficiosa o una ocupació perjudicial i reprovable.

Coordinació:
Francesc Massip

Textos:
Francesc Massip, Lenke Kovàcs, Raül Sanchis

Data-base:
Francesc Massip, Lenke Kovàcs, Raül Sanchis