DANSA I SOCIETAT

D’entre espais de la dansa, juguen un paper molt important les corts (literàries i reals) de l’occident cristià, de l’imperi Bizantí i de l’àmbit islàmic, on les cerimònies, els rituals del poder i l’ostentació de privilegis utilitzen la dansa i la música com una manifestació necessària per a l’adequat compliment del gaudi. En el context de la geografia del Mediterrani medieval, la dansa descriu i traça al seu voltant espais heterotòpics, en els quals Occident posa sovint en escena les tradicions visuals de les corts islàmiques, que al seu torn estan mestissades amb la cultura figurativa bizantina i persa (abbàssida). El projecte HECO estudia aquestes migracions entre orient i occident que conformen el discurs, eminentment polític i autorepresentatiu, de l’art de cort que utilitza com a instrument retòric la visualització dels plaers del sobirà. Aquesta hipòtesi es posa de manifest en la iconografia àulica: peces d’ivori, teixits, ceràmica i fins i tot sostres pintats, recullen sovint músics i ballarines. En la tradició literària oriental i occidental – amb el seu respectiu repertori iconogràfic – les festes, els banquets i el ball són paradigmes recurrents. Els palaus acullen performances imaginades i performances vives que manifesten obertament la seva naturalesa mestissa: els documents ens parlen de l’origen musulmà d’alguns dels artistes que actuen en les corts i en les celebracions públiques de les ciutats medievals. La dansa a la cort seguirà un camí de constant codificació fins a arribar a les portes del Renaixement totalment normalitzada i jerarquitzada en els seus gestos, metàfores i ritmes. Processons i jocs dansats apareixen representats en ivoris bizantins i àrab-sículs (segles X-XII), en aiguamans i en ceràmiques àuliques; danses representades en teixits del Vall del Nil (segle V-VII), en frescos i en il·lustracions de manuscrits llatins. Aquestes són solament algunes de les fonts visuals que recullen aquest repertori i que el projecte estudia en el marc del Mediterrani al costat de narracions i ekfraseis de dansa relatives a les novel·les cortesanes, les cròniques històriques, els poemes i, en general, a la producció literària.