Universitat Rovira i Virgili

Licia Buttà és catedràtica d’Història de l’Art Medieval a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona; doctora en Història de l’Art Medieval per la Universitat de Barcelona; especialista en Arqueologia i Història de l’Art per la Universitat de Siena, i llicenciada en Estudis Clàssics per la Universitat de Palerm. Ha realitzat estades postdoctorals al Warburg Institute de Londres (Ajut postdoctoral BE-DGR [2009 BE-1 00275] i ajut José Castillejo [CAS14/00441]) els anys 2010 i 2015, i més recentment el 2024. Així mateix, ha estat Visiting Professor a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS) de París el 2021 (Programa “Salvador de Madariaga” 2019, PRX19/00603) i a l’Index of Medieval Art de la Princeton University el 2025. Ha impartit docència a les universitats de Barcelona, Copenhaguen, Trento i Agadir, entre d’altres. És autora de Immaginare il potere. Il soffitto dipinto della Sala Magna di Palazzo Chiaromonte Steri e la cultura letteraria e artistica a Palermo nel Trecento (2022), cofinançat per l’ICMA-Kress Foundation Grant for Research and Publication i guanyador del premi AFCEMS Book Prize as Best book on Medieval Art 2023 – Center for Early Medieval Studies (Brno). És coautora de El retaule-tabernacle de Santa Maria de l’Estrella de la Catedral de Tortosa. Memoria Artium 31, 2023, El teatre del cos. Dansa, espectacle i rituals a la Corona d’Aragó / Il teatro del corpo. Danza, spettacolo e rituali nella Corona d’Aragona (2022) i editora de Narrazione, exempla, retorica. Studi sull'iconografia dei soffitti dipinti nel Medioevo Mediterraneo (Palerm, 2013), així com editora de diversos números monogràfics en revistes especialitzades. Els seus articles s’han publicat en revistes indexades com Storia dell’arte, Ricerche di Storia dell’arte, Paragone, Goya, Anuario de Estudios Medievales, Perspective: Actualité en Histoire de l’Art, entre d’altres. Des del 2010 és Coordinadora del Grup de recerca URV ICONODANZA i ha estat IP dels projectes de recerca: “Trazas y figura de la danza en la larga Edad Media: corpus iconográfico, textual y etnográfico en la Península Ibérica y su proyección iberoamericana” (2014–2017, FFI2013-42939-P) i “Heterotopías coreúticas, danza y performance en la cultura visual y literaria del Mediterráneo desde la Antigüedad Tardía hasta la Edad Media” (HAR2017-85625-P, 2018–2021). A més, és membre del Grup interdisciplinari (Grup de Recerca Consolidat i finançat SGR 2021 00970) NEXUS/LAIREM: Literatura, Art i Representació a la llarga Edat Mitjana (Universitat Pompeu Fabra – Universitat Rovira i Virgili). Actualment lidera el projecte MUDANZA. Mujeres danzantes. Idolatría y ritos: cultura visual e historia cultural de la danza durante la larga Edad Media (PID2022-140028NB-100, 2023–2026), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Des del 2022 és Col·laboradora de la Divisió de Coordinació, Avaluació i Seguiment Científic i Tècnic de l’Agència Estatal d’Investigació (Gestora de l’àrea científica: Cultura: Filologia, literatura i art – FLA).

Universitat Rovira i Virgili

Francesc Massip Bonet es doctor en Història de l’Art i en Filologia Catalana, Catedràtic d’Història del Teatre de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Ha estat professor convidat de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM). Ha publicat una quinzena de llibres i centenars d’articles en les principals llengües d’Europa i Amèrica sobre teatre medieval, del Renaixement i del Barroc. Ha obtingut el Premi Massó i Torrens (1987) i Jaume I (1990) de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat President de la Société Internationale pour l’Étude du Théâtre Médiéval. Coordina el Grup de Recerca Consolidat LAiREM (2017 SGR 1514) de la URV. Les seves línes de recerca són: Teatre i Dansa Medievals, Iconografia i Espectacle, Crítica Teatral, Literatura i Art, Etnoteatre i etnodansa.

Universitat Rovira i Virgili

Raül Sanchis Francés és doctor en Estudis Humanístics per la Universitat Rovira i Virgili. Principalment, ha impartit docència en educació secundària i a la Universitat Politècnica de Catalunya. Des del 2014, és investigador col·laborador dels grups internacionals de recerca LAiREM i ICONODANSA (URV). També col·labora amb el grup LLICVALSOR de la Universitat de València. És autor de diversos llibres i articles en revistes especialitzades que tracten les traces coreoteatrals festives de la llarga edat mitjana en relació amb les pervivències actuals. Ha rebut un accèssit al V Premi Rafael Tudó de Dansa Catalana (2018) i el 35é Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular (2020). Actualment, els seus estudis versen sobre l’alteritat festiva, la presència de personatges marginals en la dansa i el teatre popular, la historiografia medieval i moderna i la història de les mentalitats.

Universidad Complutense de Madrid

Maria del Mar Valls Fusté és investigadora Juan de la Cierva del Departament d’Història de l’Art de la Universidad Complutense de Madrid (2024-present) i membre dels grups de recerca ICONODANSA. Iconografia del ball a l’Edat Mitjana, dirigit per la Dra. Licia Buttà (URV) i ARQIMED. Arquitectura e integración de las artes en la Edad Media (ref. 941377), dirigit per la Dra. Olga Pérez Monzón (UCM) i la Dra. Susana Calvo Capilla (UCM). És doctora en Estudis Humanístics (2021) (Menció Internacional i Premi Extraordinari de Doctorat) i graduada en Història de l’Art (2013) per la Universitat Rovira i Virgili, amb Màster en Estudis Avançats en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (2016). El seu interès per la cultura visual medieval al Mediterrani Occidental l’ha conduit a desenvolupar dues línies de treball paral·lel i sovint complementàries: l’anàlisi del gest i les representacions corèutiques medievals i l’estudi de les transferències artístiques produïdes entre Al-Àndalus i els regnes cristians peninsulars, amb especial atenció al panorama artístic de la Corona d’Aragó entre els segles XIII-XV. Ha realitzat estades de recerca a l’Institut National d’Histoire de l’Art de París (2019) i The Warburg Institute de Londres (2024-2025). Els resultats de la seva recerca han estat publicats en revistes indexades i ha participat amb desenes de conferències i comunicacions en fòrums acadèmics nacionals i internacionals. CV UCM: https://www.ucm.es/historiadelarte/maria-del-mar-valls-fuste Perfil Academia.edu: https://ucm.academia.edu/MariadelMarVallsFust%C3%A9 ORCID: https://orcid.org/0000-0003-2111-3955

Università di Verona

Doctor en Història per la Università di Pisa, ha ensenyat Història Moderna a la Università di Verona (2002-2025). Ha estat president de la International Society for Cultural History (ISCH) i és actualment president de l’Associazione Italiana per la Ricerca sulla Danza (AIRDanza). És autor d’un llibre de referència sobre la metodologia i la historiografia de la història cultural (Cultural History: A Concise Introduction, 2012) i, entre altres publicacions, coeditor, amb Jörg Rogge i Hannu Salmi, de The Routledge Companion to Cultural History in the Western World (2020) i, amb Marion Kant, de A Cultural History of Western Dance (6 vols, forthcoming). Les seves altres monografies són: Davide o Salomè? Il dibattito europeo sulla danza nella prima età moderna (2000), Recreation in the Renaissance: Attitudes towards Leisure and Pastimes in European Culture, 1425-1675 (2003), L’altro che danza. Il villano, il selvaggio, la strega nell’immaginario della prima età moderna (2018) i Renaissance Dream Cultures (2025). Entre altres temes, estudia el gest i les emocions.

EHESS-Ecole des hautes études en sciences sociales, Paris

Adrien Belgrano és doctor en Història i Civilitzacions per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS). Després de cursar classes preparatòries per accedir a les grandes écoles al Lycée Thiers de Marsella (2007–2010), va obtenir un màster a l’EHESS (2010–2012). El 2023 va defensar-hi la seva tesi doctoral sobre la història de la dansa medieval, sota la direcció de Marie-Anne Polo de Beaulieu (CNRS). La tesi va rebre el Premi de Tesi de l’EHESS i la Borsa di Studio Ilaria Caccia. També és agrégé en Història des del 2014. La seva recerca se centra en la dansa medieval, especialment en la literatura en llengües d’oïl i en el context de la predicació. Li interessen especialment les qüestions relacionades amb el vocabulari de la dansa, les pràctiques socials associades a aquesta activitat i la manera com implica el cos —a través dels gestos, les emocions o fins i tot els sentits. És membre del grup de recerca Iconodansa i investigador postdoctoral vinculat al projecte MUDANZA (PID2022-140028NB-100). Ha publicat diversos articles i capítols de llibre, entre els quals destaca el capítol dedicat a l’edat mitjana a la Nouvelle Histoire de la Danse en Occident, editada per Laura Cappelle. També participa activament en la divulgació de la recerca sobre la dansa medieval a través de publicacions i intervencions en mitjans de comunicació, com ara el podcast Passion médiévistes (2024). Ha presentat els resultats de la seva recerca en diversos congressos i seminaris internacionals, com ara el 60th International Congress on Medieval Studies (2025). CV CRH : https://crh.ehess.fr/index.php?9584 ORCID : https://orcid.org/0009-0009-7382-7889

Università degli Studi di Firenze

Catedràtica d'Història del Cristianisme i de les Esglésies en la Universitat de Florència: em vaig llicenciar en la Universitat de Siena, vaig obtenir el meu doctorat en la Scuola Normale Superiore de Pisa i vaig completar el meu postdoctorat en el Centre di Alti Studi Religiosi de Piacenza. Vaig ser becària de la Mission Historique Française en Allemagne en el Max Planck Institut de Göttingen i col·laboradora de la Ecole Française de Rome. Actualment soc membre del Laboratoire d'études sud els monothéismes - UMR 8584 de París, membre sènior i del personal acadèmic del Medici Arxivi Project, oficina de Florència; membre de la Fondation Maison donis Sciences de l'Homme de París i investigador afiliat al CNR-*ISEM. He col·laborat i continuo col·laborant amb diversos grups de recerca nacionals i internacionals, inclosos dos projectes en curs: MUDANÇA. Dancing women, idolatry and rituals: visual culture and cultural history of dansi during the long Middle Ages’, a la Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, P.I. Lícia Buttà, i ‘ERC PRIMA ‘Manuscripts in the Age of Print’. P.I. Elena Pierazzo, Universitat de Tours. A Itàlia, dirigeixo el projecte de recerca «Il Tribunale dell'*Inquisizione di Santa Croce a Firenze» (El Tribunal de la Inquisició de Santa Croce a Florència) amb Emanuela Ferretti (Universitat DIDA de Florència); A França dirigeixo el projecte ‘Religion et science: els religieuses et els connaissances en matière de santé en Toscane (XIVe-*XVIe siècles’ en el Laboratoire d’Etudes sud els Monothèismes di Parigi, équipe 4 “Institutions et doctrines religieuses” Soc editora de la revista «Storia delle Donne» i de dues sèries d'estudis: ‘Fragmentària’, publicada per Firenze University Press, i ‘Topografie Immateriali’, publicada per SEF. La meva recerca científica se centra en la història dels fenòmens religiosos i les institucions eclesiàstiques (Edat mitjana-Edat Moderna), la història de les dones i el gènere, i la relació entre les religions i les ciències.

Universitat Rovira i Virgili

Giulia Di Pierro és estudiant de Doctorat del Departament d’Historia de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (2023-present) i membre del grup de recerca MUDANZA Dones Ballants Idolatria i Rituals: Cultura Visual i Història Cultural de la Dansa a l'Edat Mitjana i ICONODANSA. Iconografia del ball a l’Edat Mitjana dirigits per la Dra. Licia Buttà (URV). És llicenciada en Història de l'Art a l’Università di Roma La Sapienza (2021-2022) (Premi “Ilaria Caccia” V edició, 2024). Va col·laborar en la redacció de les fitxes del catàleg dedicades als manuscrits de la Biblioteca de Federico da Montefeltro en col·laboració amb el Istituto Storico Italiano per il Medioevo (ISIM) i la Biblioteca Apostolica Vaticana (2022-2023). La seva recerca se centra en la dansa i el gest en la cultura medieval, amb especial atenció a la dansa de la personificació del pecat de la Luxúria als manuscrits medievals de la Psychomachia de Prudentius. Ha realizat estades de recerca a l’Università di Bologna (2024) i The Warburg Institute de Londres (2024). Ha presentat les seves investigacions i resultats a congressos internacionals, inclosa la EADH-European Association for Dance History Conference (2024) i el 60th International Congress on Medieval Studies in Kalamazoo (2025). ORCID: https://orcid.org/0009-0004-1759-2708

Alma Mater Studiorum – Università di Bologna

Després d’obtenir els seus títols en Història del cristianisme i en Paleografia llatina, Donatella Tronca va obtenir el doctorat en Estudis sobre el Patrimoni Cultural. La seva tesi doctoral, guardonada amb el Premi “Barbara Sparti” atorgat per AIRDanza – Associació Italiana per a la Recerca sobre la Dansa –, va ser publicada amb el títol Christiana choreia. Danza e cristianesimo tra Antichità e Medioevo (Roma, 2022). Ha desenvolupat activitats de recerca a la Universitat de Verona, col·laborant en projectes de catalogació i digitalització de manuscrits tardoantics i medievals de contingut patrístic i canònic conservats a la Biblioteca Capitolare. Actualment duu a terme tasques de docència i recerca a la Universitat de Bolonya – Campus de Ravenna (Departament de Béns Culturals), on imparteix les assignatures Christianity and Cultural Heritage i Història del cristianisme tardoantic, i participa en projectes sobre el lèxic religiós en les obres de Dante Alighieri. A la Universitat de Bolonya també coordina Eurythmia, una xarxa internacional dedicada a l’estudi de la història cultural i religiosa de la dansa. Les seves principals línies de recerca se centren en l’Antiguitat tardana i l’Edat Mitjana, amb una atenció especial a la semàntica històrico-religiosa, a la història de la transmissió manuscrita i al patrimoni cultural cristià material i immaterial.

Universitat Rovira i Virgili

Titulada Superior en Pedagogia Musical, així com en Musicologia pel Conservatori del Liceu de Barcelona. Premi d'Honor de final de carrera en l'especialitat de Musicologia. DEA en Musicologia històrica per la Universitat Autònoma de Barcelona en 2008 i doctora en Musicologia –Excel·lent ‘cum laude’– per la Universitat de Salamanca sota la direcció del Dr. Antonio Ezquerro Esteban (I.M.F - C.S.I.C), amb la tesi titulada «Antoni Milà: Tres dècades de paisatge sonor devocional: Estudi sobre la capella i el compositor tarragoní en la segona meitat del segle XVIII». Com a investigadora, les seves publicacions abasten temes 1) de musicologia històrica, especialment aquelles relacionades amb la música en la catedral de Tarragona: música litúrgica i paralitúrgica del segle XVIII català, marques d'aigua dels manuscrits musicals i catalogació de fons musicals; 2) d'etnomusicologia, relacionats amb l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya i morfologia de la cançó tradicional catalana; 3) d'Innovació docent. És professora Lectora Serra Húnter i coordinadora del professorat de l'Àrea de Didàctica de l'Expressió Musical, del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili. Imparteix docència en la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia, en el grau d'Educació Infantil; Grau d'Educació Primària (Esment de Música) i en el Doble Grau d'Educació Infantil i Educació Primària. També forma part del màster interuniversitari (URV-UB-ESMUC): Música com a Art Interdisciplinària, en el qual realitza tutoritzacions de TFM. Compagina el treball en la URV amb la col·laboració permanent amb el AHAT (Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona) des de 2010, en el qual fa tasques de catalogació de fons musicals. És membre actiu del Grup de Recerca Reconegut IHMAGINE (International Heritage and Gender International Network) de la Universitat de Salamanca, des de la seva creació al juny de 2017.

Universitat de Barcelona

Helena Gracià Castejón és graduada en Història de l’Art i Arqueologia per la Universitat Rovira i Virgili (2023), on va obtenir el premi extraordinari de grau. Ha cursat el Màster en Cultures Medievals a la Universitat de Barcelona (2025) i actualment és doctoranda en el mateix programa, amb una tesi centrada en els contextos de difusió i els usos de la iconografia del Lignum vitae de Bonaventura de Bagnoregio. L’any 2019 va ser guardonada amb el Premi Maria Josepa Massanes del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili pel treball de recerca de batxillerat Aportacions per a un estudi del jaciment romà dels Serdans d’Alfara de Carles (Baix Ebre). Ha presentat els resultats de la seva recerca en diversos congressos internacionals, com el 60th International Congress on Medieval Studies (2025) i el Leeds International Medieval Congress (2025). Forma part del Grup de Recerca Iconodansa, adscrit a la Universitat Rovira i Virgili, dedicat a l’estudi de la representació figurativa i textual de la dansa a l’edat mitjana. En el marc del projecte MUDANZA, ha investigat la representació de la moresca en caixes d’os del segle XV, centrant-se en l’aspecte emocional i cultural de la dansa, així com la presència de ballarines en els espectacles del Banquet d’Assuer. És autora de l’article «Pràctiques religioses i devocionals en els espais assistencials durant la baixa edat mitjana: curar-se amb Crist i altres maneres de consolar l’ànima», publicat el 2024 a SUMMA. Revista de Cultures Medievals.

Simmons University

Kathryn Dickason és una acadèmica i periodista establerta a Los Angeles. Investiga el cristianisme medieval occidental, amb un interès particular per la dansa, la iconografia, el gènere, la literatura francesa, Dante i el medievalisme, així com per la dansa èxtatica contemporània. Dickason té un doctorat en Estudis Religiosos per la Stanford University, i també va ser investigadora postdoctoral a la University of Southern California i investigadora resident al Center for Ballet and the Arts de la New York University. El seu primer llibre, Ringleaders of Redemption: How Medieval Dance Became Sacred (Oxford University Press, 2021), explora la sacralització de la dansa medieval a l'Europa Occidental. El 2023, va ser editora convidada d'un número doble especial de la revista postmedieval: A Journal of Medieval Cultural Studies, titulat «Legacies of Medieval Dance». Actualment, està escrivint el seu segon llibre sobre la iconografia de la dansa medieval, amb el títol provisional de Wheeling Incarnation: Medieval Dance in the Visual Arts.

EHESS-Ecole des hautes études en sciences sociales, Paris.

Professor i investigador al EHESS (École des Hautes Etudes en Sciences Sociales) – Paris i el GAHOM (Groupe d'Anthropologie Historique de l'Occident Médiéval).

Tel Aviv University.

Lev Kapitaikin és professor d’art islàmic del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Tel Aviv, Israel. La seva recerca es centra en els processos d’hibridació i transculturació en la producció artística de la Sicília Normanda (1160-1194), i en les interaccions entre els mons islàmic i mediterrni. Kapitaikin obtingué el seu títol de Doctor l’any 2012 a la Universitat d’Oxford. La seva tesi doctoral es centrà en l’estudi dels sostres islàmics de la Capella Palatina de Palerm (segle XII). Actualment treballa en la publicació d’un llibre que veurà la llum de la mà de l’editorial Edinburgh University Press Islamic Art Series titulat: Islamic Painting for A Christian King: The Twelfth-Century Ceilings of the Cappella Palatina in Palermo. Entre les seves publicacions més recents s’inclouen: “The Daughter of al-Andalus: Interrelations of Norman Sicily and the Muslim West,” Al-Masaq 25 (2013), pp. 113-134; “Sicily and the Staging of Multiculturalism,” dins Blackwell’s Companion to Islamic Art and Architecture, eds. Gülru Necipo?lu and Finbarr B. Flood, Oxford: Wiley, (Setembre 2016).

Università degli Studi di Palermo

Angela Bellia es catedràtica de arqueomusicología a la Università de Palerm. Ha dut a terme la seva recerca a Itàlia, França, Suïssa i Estats Units. Gràcies a la seva primera Marie Curie Individual Fellowship, ha traballat a l’Institute of Fine Arts de la Universitat de Nova York, dedicant especial atenció a la reconstrucció de la dimensió performativa a Selinunte. Més recentment i gràcies a una segona Marie Curie Individual Fellowship, ha desenvolupat la seva tasca investigadora a l’Institute for Archaeological and Monumental Heritage al National Research Council, a Itàlia, dedicant especial atenció a l’arqueologia del so. Ha rebut diferents guardons, el Premi ITWIIN 2016 “Exceptionally Creative Woman” i el Special Recognition Award 2017 “Ingenious & Innovative Achievements” atorgat per l’European International Women Inventors & Innovators Network. Ha rebut també l’Italian National Qualification per ésser professora en Arqueologia.

angbellia@gmail.com

Università di Bologna

Angelica Montanari és llicenciada en Història Medieval i obtingué el títol de doctora en Antropologia de l’Occident Medieval l’any 2011 a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales di Parigi (cotutela amb l’Università di Bologna). Durant el període comprés entre 2007 i 2011 va participar en les activitats científiques del Groupe d'Anthropologie Historique de l'Occident Médiéval i del Groupe Image (EHESS). El 2011 s’incorporà com a docent a l’Universidade Federal Fluminense de Niteroi i el 2013 al Departament de Béns Culturals de l’Università de Bologna. Els seus interessos científics orbiten al voltant de la història del cos a l’edat mitjana en els rituals de violència, en la literatura medieval i renaixentista i en la història de la dansa. És col·laboradora del projecte Coreuthic Heterotopies, dance and performance in the visual and literary culture of the Mediterranean from Late Antiquity to the Middle Ages (HAR2017-85625-P), dirigit per la Dra. Licia Buttà. Entre les seves publicacions destaquen: Il fiero pasto, antropofagie medievali (Bologna, Il Mulino, 2015); Cannibales. Histoire de l’anthropophagie au Moyen Âge (Parigi, Les Éditions Arkhê, 2018).

Universitat Rovira i Virgili

Sara Sánchez Roig és graduada en Història de l’Art (2016). També ha cursat el màster en Formació del Professorat (2017) i el CFGS en Projecció i Direcció d’Obres de Decoració (2013). Actualment, és doctoranda en el programa d’Estudis Humanístics de la URV. Centra la seva activitat investigadora en els tallers múltiples a la Catalunya Nova de la segona meitat del segle XIV, estudiant els comitents, els obradors i els programes visuals de les capelles dels Sastres i del Baptisteri de la catedral de Tarragona amb la direcció de la dra. Licia Buttà (URV).

Centre de Documentació i Museu Tèxtil

Sílvia Saladrigas Cheng és Llicenciada en Història de l’Art (Universitat de Barcelona/1998), màster en Identitat Europea Medieval (Universitat de Lleida/2017) i Postgrau en Disseny tèxtil per l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (1989). Teixidora per vocació i documentalista per formació, ha cursat estudis d’anàlisi de lligaments de teixits històrics en el Centre International d'E¬tudes des Textiles Ancients (1991) i estudis pràctics de teixiduria en telers pre-jacquard en el Danish Weawing Center (1990). El seu interès principal és la recerca en les tècniques tèxtils medieval i de manera més amplia l’estudi dels teixits entesos com a documents històrics, transmissors de cultura, coneixements i com a expressió d’una mentalitat social concreta. Ha impartit classes i conferències en diverses escoles, congressos i jornades. Ha sigut membre de l’equip d’investigació en el projecte: “Las manufacturas textiles andalusies: caracterizacion y estudio interdisciplinar” (HAR2014-54918-P) i treballa en el Museu Tèxtil de Terrassa com a documentalista des de 1996. Actualment és doctoranda per la Universitat Autònoma de Barcelona amb el projecte “Corpus de teixits medievals conservats a Catalunya (s.X-XIV): tècnica, història, documentació i des-fragmentació”.

Universitat Rovira i Virgili

Voravit Roonthiva és un conservador de béns culturals especialitzat en fusta policromada i investigador independent. Va obtenir el títol de doctor en el programa d’Estudis Humanístics en la línia d’Estudis medievals per la Universitat Rovira i Virgili, especialitzant-se en cadirats de cor. La seva recerca està centrada en la materialitat dels retaules i cadirats de cor medievals, particularment en l’estructura i configuració constructiva i morfològica. Va ser el responsable de portar a terme l’estudi tècnic del cor i cadirat coral de la catedral de Barcelona (2017-2018) per la seva restauració. Recentment ha restaurat els dorsals trescentistes de la catedral de Girona, avui a la Fundació Maurí. És coautor dels libres Moviment d’obres d’art: préstecs, manipulació, conservació i exhibició (2016), El retaule tabernacle de Santa Maria de l’Estrella de la catedral de Tortosa (2023), i Les pintures murals gòtiques de l’església de Santa Maria del Bruc i la seva restauració (2023).

Universitat Rovira i Virgili

Professor agregat de Filologia Clàssica.