HECO

El projecte Heterotopies Corèutiques (HECO) investiga la transmissió i circulació de la figura de la dansa als espais Mediterranis des de l’antiguitat tardana fins a l’Edat Mitjana. D’aquesta manera, es pretén delinear rutes que remarquin el pes de les tradicions clàssiques, bizantines i islàmiques en la conformació de la cultura visual del Mediterrani medieval en l’àmbit dels ritus, les festes, les celebracions i les performances. Amb aquesta finalitat s’han determinat tres àmbits temàtics: dansa i poder, dansa i mort, dansa i ritus. En el primer, s’analitza el paper de les corts (literàries o reals) de l’occident cristià i de l’àmbit islàmic, on les cerimònies, els rituals i l’ostentació de privilegis utilitzen la dansa i la música com una manifestació necessària per a l’autorepresentació del poder. En el segon àmbit es revisen, a través de diferents fonts i testimonis, les arrels del binomi dansa i mort, posant especial atenció a la literatura exemplar, als gèneres ètics i morals, i a l’ús d’imatges de dansa i mort en els espais urbans de la cultura visual baixmedieval. En relació amb el tercer àmbit, les investigacions estan encaminades a analitzar i definir les analogies entre els ritus i les performances corèutiques des de l’antiguitat tardana fins a l’Edat Mitjana, posant una atenció particular en fenòmens com el “menadisme”, les visions, les possessions i els encanteris, així com en la seva contribució a la construcció i representació de “l’altre”.

Els tres àmbits comparteixen protagonisme en la cultura literària i visual del Mediterrani medieval, per als tres es poden rastrejar orígens i paral·lels en l’antiguitat tardana i seguir la seva evolució en època moderna, i tots elles es desenvolupen a la vegada que generen espais heterotòpics. Aquests tres àmbits sovint s’entrellacen entre ells per contingut iconogràfic, literari i significat simbòlic. En el cas de la dansa, juntament amb la transmissió de motius i skemata que involucren el moviment, migren també els significats, els sentiments i les emocions. Les arrels rituals de tot plegat vénen marcades des de l’Antiguitat Clàssica, i s’obren camí a través de las cultures bizantina i islàmica. Finalment, ambdues adquireixen la seva forma pròpia en els territoris de l’Europa medieval.

Dansa
i
societat

Dansa
i
mort

Dansa
i
ritual

Equip d’investigació

Licia Buttà
Francesc Massip
Roberto Fratini 
Silvia Saladrigas
Eva Subías

Col·laboradors

Lenke Kóvacs
Angela Bellia
Lev Kapitaikin
Angelica Montanari
Alessandro Arcangeli
Pierre-Olivier Dittmar
Donatella Tronca
Luigi Canetti
Maria del Mar Valls Fusté
Raül Sanchis Francés
Ireneu Visa Guerrero
Sara Sánchez
Voravit Roonthiva
Adrien Belgrano