Iconondansa

El grup d’investigació internacional ICONODANSA de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona neix l’any 2011, tot reunint investigadors de diferents àmbits disciplinaris que comparteixen un marcat interès sobre l’objecte artístic com a vincle performatiu per la dansa y el teatre. Establint un diàleg permanent entre representació figurativa i textual de la dansa es persegueix reconstruir el ric entramat social, antropològic i literari del fet corèutic, que emergeix des de la perspectiva dels estudis culturals.

El cos en moviment com a forma simbòlica, com acte que defineix l’espai de la ciutat, com a moment creador d’identitat popular: heus aquí només algunes de les qüestions que han atret l’interès dels investigadors en les darreres dècades, convertint la dansa en objecte d’investigació científica. Els estudis culturals conduïts per Jean Claude Schmitt, per exemple, han parat especial atenció al cos, a la dansa o a la representació del ritme en la cultura visual de l’edat mitjana. Tampoc s’han d’oblidar les reflexions d’Aby Warburg a principis del segle XX, que ja havien posat de manifest la importància de les imatges en moviment com a topos de la forma, una forma que travessa el temps i, adaptant-se als nous estils, el modifica. Una altra contribució fonamental en aquesta direcció la representen també els estudis sobre la iconografia de la dansa, duts a terme tant per musicòlegs com per historiadors de l’art i del teatre, que han demostrat com certes visualitzacions del ball poden considerar-se paradigmes, claus epistemològiques per aproximar-se a idees i conceptes del passat. La dansa entesa com a fenomen cultual arriba així a contribuir a una lectura més transparent dels fets històrics en un sentit ampli, com ha demostrat Alessandro Arcangeli en múltiples ocasions, amb estudis que han acabat per convertir-se en models metodològics d’anàlisis en matèria referent al fet corèutic. En definitiva, no es tracta, com recorda Giorgio Agamben en les seves reflexions sobre el mètode, d’aïllar un concepte/metàfora, sinó d’entendre fins a quin punt el mecanisme que ens brinda la identificació de paradigmes en els fets culturals té un pes en la nostra capacitat d’interpretar, analitzar i comprendre. El grup ICONODANSA, sobre aquestes bases metodològiques, investiga el paper de la dansa en la construcció de l’autonarració espectacular, ritual i política del Mediterrani medieval.