CONTRADANZA, FIESTAS PATRONALES EN HONOR A SAN JUAN LORENZO

Juntament amb el Dance, la Contradanza de Cetina és un dels elements més represen-tatius de la cultura tradicional i la teatralitat popular d’aquesta població aragonesa de poc més de 600 habitants situada a la vall del riu Jalón. Ambdues danses s’executen durant les festes dedicades al patró local, sant Juan Lorenzo, l’onomàstica del qual se celebra el 19 de maig.

La Contradanza és una representació popular en la qual intervenen nou joves dansaires: vuit contradanceros més un diablo que dirigeix l’espectacle. El conjunt es compon d’una trentena de mudances o quadres plàstics que alternen les figures coreogràfiques en el pla del sòl i l’elevació de torres o piràmides humanes, majoritària-ment coronades pel dimoni. La Contradanza es representa a la plaça de la Vila a bo-queta-nit del dia de sant Juan Lorenzo. Per la vesprada els contradanceros es vesteixen amb unes indumentàries realitzades per a l’ocasió. Una comitiva formada pels contradanceros i els seus acompanyants es dirigeix a la casa del diablo. Després tots junts van a recollir les atxes, unes llargues torxes fabricades per a l’ocasió, que il·luminaran la representació. Quan el grup arriba a la plaça, a l’explanada de l’entrada de l’antic castell-palau de Cetina el públic forma un ample rectangle que fa d’escenari.

Posteriorment, quan el silenci i l’obscuritat, només trencada per les atxes, envaeixen la plaça, els músics inicien l’execució d’una repetitiva melodia que s’escoltarà contínuament fins que acabe la funció, amb l’única excepció dels interludis, coneguts com «los escuches», que marquen els canvis de mudances y ajuden els dansaires a seqüenciar el ball. Durant un temps que volta l’hora i mitja, els dansaires executen tota una sèrie de castells humans amb intermedis de vigoroses evolucions sota les indica-cions del diablo. La representació acaba amb la pantomima de l’afaitat del diablo, qui, després de ser degollat per un dels contradanceros, mor i reviu de nou, amb més força que abans, per a possibilitar la renovació del cicle festiu.

Els contradanceros porten vestits ribetejats i adornats amb motius geomètrics diversos: cadenes, trenats, flors, animals, astres, inicials cal·ligràfiques. El diablo, per la seua banda, vesteix una espècie de mono roig i rematat amb encaixos blancs. Les figures que guarneixen el seu vestit també són blanques i, principalment, de tipus astral, zoomòrfic i fantàstic i tots calcen espardenyes. Els vuit contradanceros es cobreixen el cap amb un mocador i es tapen la cara amb una màscara blanca perfilada en negre que destaca uns exagerats trets facials. El diabló es cobreix el cap amb una boina roja i es mascara la cara amb els perfils estilitzats i fingits d’un bigot, una barbeta i dues pati-lles negres.

Etimològicament, el terme contradansa s’acostuma a relacionar amb el francés contredanse i l’anglés country dance ‘dansa camperola’, unes danses que es van fer molt populars en tota Europa i Amèrica des de l’inici del segle XVII fins a ben entrat el XIX. Encara que de formes diverses, es conrearen tant en ambients aristocràtics com en la tradició urbana i rural, on la màscara i la condició carnavalesca semblen tindre un clar component diferencial.

Les interpretacions que han fet els diferents autors que s’han aproximat a l’estudi de la simbologia que oculta la Contradanza són diverses i en algunes ocasiones totalment in-consistents, como aquella que li suposa arrels celtibèriques. La conformació espectacu-lar i la relació que es pot establir amb representacions concomitants l’entronquen clarament amb la moixiganga barroca de tipus popular com demostren les fonts documentals.

El Gobierno de Aragón proclamà el 1996 les festes de sant Juan Lorenzo de Cetina Festes d’Interés Turístic Regional. D’altra banda, la Contradanza de Cetina fou declarada Bé d’Interés Cultural Immaterial en 2012.

Raül Sanchis Francés
Universitat Rovira i Virgili, Tarragona