DANSA DE LA MORT

L’anomenada Dansa de la Mort de Verges és l’única resta a Europa de les danses macabres d’origen tardomedieval que van anar desapareixent al llarg de l’edat moderna i contemporània. La pervivència es pot vincular a la incorporació del ball, durant el Barroc, al Via Crucis dialogat que es representa la mitjanit de dijous sant i que constitueix una veritable Passió escenificada de forma itinerant pels carrers i places de Verges. L’adaptació al seguici passionístic va determinar l’estructura cruciforme de la dansa, diferent de les danses macabres medievals en filera o en cercle. Una creu que avança durant la Processó nocturna i que és integrada per cinc ballarins vestits amb mallots negres amb l’esquelet pintat de blanc i amb màscares en guisa de crani. Encapçala el grup la Dalla, un personatge que, proveït d’aquest instrument agrícola, fa un gir complet sobre el seu cos a cada pas, abraçant tot l’espai del seu entorn i acomplint, com a personificació de la Mort, el gest simbòlic de segar amb la fulla de l’eina la humanitat sencera, aquí encarnada pels espectadors situats a les vores dels carrers per on transita el ball. El segueix la Bandera, un ballarí que porta un estendard negre amb una calavera pintada i les llegendes “Nemini parco” (‘a ningú perdono’) i “Lo temps és breu”. A banda i banda d’aquesta figura axial, i formant el braç curt de la creu, evolucionen els dos nens que incorporen les Cendres, car assenyalen a cada pas l’interior dels platets que duen a les mans i evoquen el record de l’efímer humà: “pulvis estis et in pulverem reverteris” (‘ets pols i pols esdevindràs’). Tancant el braç llarg de la creu, el noi que ostenta un Rellotge sense busques i que assenyala a cada giravolt una hora diferent suggereix que cal estar preparat, car l’arribada de la mort és del tot imprevisible. Més enrere un personatge, abans a guisa de vesta, avui com a esquelet encaputxat, marca el ritme sec de la coreografia amb un tabal, escortat per dos portadors de torxes. La comparsa acompanya la comitiva dels passos o misteris, vestes o penitents, armats, manaies i figurants de la Passió en el seu deambular per la xarxa urbana vergelitana amb distintes accions escèniques (les tres caigudes amb danses burlesques dels jueus a l’entorn de la creu abatuda, encontre del Natzaré amb Maria, la Verònica, miracles) fins que l’acció culmina amb un final doble, mentre a la plaça de l’església es procedeix a la Crucifixió i Davallament de la Creu, simultàniament el ball macabre penetra a l’interior del temple per retre honors al Santíssim. El actors Pronuncien els seus passos pel mig de la nau, plena de gom a gom, fins que arriben a la capella on hi ha el sagrari, davant del qual els esquelets fan una profunda reverència. La Mort, després d’haver senyorejat entre els humans i parafrasejat el suplici de Crist, anuncia la imminent victòria d’aquest amb la resurrecció redemptora.

Francesc Massip Bonet
Universitat Rovira i Virgili, Tarragona